DOS

MS-DOS: MicroSoft Disk Operating System

Sistema operatiu propietari de l’empresa Microsoft. Deu la seva àmplia difusió no tan sols a haver estat el sistema triat per l’empresa IBM per al seu PC, si no que a més va aconseguir vendre’s com a producte sota llicència de Microsoft per a equips clònics del PC, augmentant el nombre d’equips informàtics sobre els quals s’executa i garantint una major compatibilitat entre màquines diferents.

Ordres internes

Són les ordres que es troben dintre d’un fitxer anomenat COMMAND.COM i que garanteixen poder utilitzar la màquina. Entre aquestes ordres trobem: CD, CLS, COPY, DATE, DIR, entre altres.

Ordres externes

Són programes que s’afegeixen al sistema operatiu per obtenir un millor rendiment de l’equip, facilitant moltes tasques com l’edició de textos, manipular els dispositius d’emmagatzematge, facilitar el treball amb directoris o l’accés a ordres ja executades amb anterioritat. Es troben al directori d’instal·lació del sistema operatiu (normalment C:\DOS). Dintre del llistat cal destacar: ATTRIB, CHKDSK, FORMAT, DOSKEY, DELTREE, XCOPY.
Podeu veure una llista ampliada d’ordres internes i externes aquí:
https://es.wikipedia.org/wiki/MS-DOS#Caracter.C3.ADsticas

MS-DOS és un sistema amb certa dificultat d’aprenentatge per part dels usuaris.
No obstant, el funcionament bàsic és el mateix per totes les ordres, realment la dificultat recau en recordar totes les ordres i per a què s’han d’utilitzar. Per ajudar als usuaris, el propi sistema operatiu disposa d’una ordre d’ajuda: help
Des de help podem veure totes i cadascuna de les ordres, internes o externes, la seva sintaxi i funcionalitat.
Per utilitzar el sistema operatiu hem d’observar a la pantalla la presència del que es coneix com prompt. Es tracta d’un símbol que ens indica que el sistema operatiu es troba a l’espera de rebre ordres per poder-les executar. Pot presentar un aspecte semblant a C:\>
Tots els fitxers que emmagatzema un dispositiu a DOS s’anomenen amb un màxim de 8 caràcters, un punt i 3 caràcters que s’anomenen extensió. Això ve definit pel sistema de fitxers FAT. El nom permet identificar la informació amb la que treballem, l’extensió a més ens indica el tipus d’aquesta informació, si és un fitxer de text, un executable, un binari, etc. L’extensió sol estar associada a un programa determinat.
La sintaxi habitual d’una ordre és:
Ordre /opció paràmetre
Ordre: és un programa que s’ha d’executar. Els programes executables a DOS són fitxers amb extensió .EXE o .COM. A més també hi ha els fitxers .BAT, que són un conjunt d’ordres a executar de forma organitzada una darrera de l’altra, i que permet fins i tot programar amb un llenguatge senzill, les ordres per executar-les.
Tant les opcions com els paràmetres es separen per espais en blanc. Si no hi ha aquesta separació, l’ordinador ho entén tot com una sola paraula, una ordre que no trobarà i ens avisarà mostrant un error per pantalla.
Opció: valor que indica a una ordre que ha de funcionar d’una forma determinada, realitzant tasques específiques
Paràmetre: valor que permet adaptar una ordre a una necessitat concreta
Exemple:
dir: ordre que mostra el contingut d’un directori
dir /s chkdsk.exe: aquí dir aconsegueix cercar informació per totes les carpetes a partir de l’actual, ja que l’opció /s indica cercar per dintre de tots els subdirectoris. El paràmetre chkdsk.exe diu a dir que ha de mostrar tots aquells fitxers que coincideixin amb chkdsk.exe.
Les opcions i els paràmetres augmenten la potència del sistema operatiu, donant resposta a un major nombre de casos d’ús.

Cal recordar els següents conceptes:
Estructura d’arbre invertida: un dispositiu d’emmagatzematge distribueix la seva informació en una estructura ordenada, que inicia en un punt a partir del qual va creixent i acumulant més i més informació.
Arrel: el principi del dispositiu d’emmagatzematge a partir del qual es pot trobar tota la informació. Al DOS aquesta posició es representa per la barra invertida \
.: és el propi directori
..: directori superior al que ens trobem
Ruta absoluta: és com s’indica la localització concreta d’un fitxer o directori per tal de poder accedir-hi.
Ruta relativa: com accedir a una informació sense haver d’escriure la ruta completa (l’absoluta). No té per què, però sol estar relacionada amb el directori ..
Prompt: símbol que indica a l’usuari que el sistema operatiu est`esperant a rebre ordres
Shell: programa que interpreta allò que escriu l’usuari per executar una ordre i obtenir uns resultats.
Variables d’entorn: són dades que s’emmagatzemen a memòria durant l’arrancada del sistema i que faciliten la configuració i ús del mateix. Exemple: PATH és una variable que indica al sistema operatiu on trobar programes des de qualsevol ruta on ens trobem als discs, això és el que permet que puguem utilitzar les ordres externes.

Fitxers Batch

Una part important de la feina d’un tècnic recau en poder automatitzar tasques. Per aconseguir-ho sol utilitzar-se l’execució de fitxers batch. Per crear-los es necessita un editor de text, a MS-DOS s’utilitzava l’ordre edit.
Aquests fitxers batch permeten una programació molt bàsica, amb bucles i presa de decisions. Suficient per la majoria d’usos.

Fitxers de configuració

config.sys: és el fitxer de configuració principal del sistema que conté instruccions per iniciar o configurar tot el sistema. Deprés de la seva execució es carrega el shell i això permet executar el següent fitxer de configuració, autoexec.bat.
autoexec.bat: fitxer de configuració del MS-DOS on s’estableixen les variables d’entorn, aplicacions a executar a l’inici, controladors de maquinari (com el CD o targeta de so).

Arranc del sistema

Per poder engegar DOS es necessita modificar el sector d’arrancada d’un dispositiu d’emmagatzematge, i copiar els fitxers command.com i kernel.sys.
Podem aconseguir-ho mitjançant dos mètodes:

1. Transferir el sistema: amb l’ordre sys podem activar el sector d’arrancada i copiar els fitxers que permeten iniciar sota mínims el sistema DOS. Exemple: per transferir el sistema des d’un disquet a un disc dur: A:\>sys c:
2. Durant l’operació de format: amb el paràmetre /s podem activar i copiar els fitxers d’arrancada del sistema en finalitzar l’execució de l’ordre format. Exemple: per crear un disquet d’arrancada podem escriure format a: /s

Creació de fitxers

Per crear fitxers podem utilitzar l’ordre echo (que permet escriure per pantalla un text) de la següent manera: echo Text > text.txt
Amb aquest exemple creem un fitxer anomenat text.txt amb el contingut Text.
Redirigir la sortida: el símbol > permet canviar la sortida i en comptes de visualitzar el resultat d’una ordre per pantalla ho podem canviar a un fitxer.
També es pot utilitzar el símbol >> per afegir contingut a un fitxer si existeix (si no el crea), doncs > esborra el contingut si un fitxer ja existeix i el torna a generar.
Amb < es pot llegir el contingut d’un fitxer.
Quan la informació a mostrar per pantalla ocupa més espai que la pantalla DOS no disposa de barres de desplaçament per poder veure-ho tot cal utilitzar la | i completar-ho amb el que s’anomena filtre more, el que obligarà a fer una pausa cada cop que s’empleni la pantalla. Exemple: dir | more
Cal conèixer també l’existència del fitxer nul. Aquest fitxer no emmagatzema informació, tot el que s’intenta guardar a dintre seu es perd. És útil per fer comprovacions o proves d’execució d’ordres.
Per finalitzar tenim els caràcters comodí. Amb * fem una substitució d’una cadena de caràcters. Amb ? es substitueix un únic caràcter i no tota la cadena.
Exemples:
dir *.exe ens mostrarà tots aquells fitxers que siguin del tipus .exe
dir hol?.txt mostrarà qualsevol fitxer que tingui de nom 4 caràcters i sigui del tipus .txt, hola.txt seria mostrat, però hola2.txt no.

Tornar