Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius monolloc. Sistemes propietaris

Els sistemes operatius monolloc són emprats per les empreses per assignar una màquina a cada treballador que la necessiti. A l’àmbit domèstic, s’utilitzen per accedir a una eina per cada usuari de la llar.
El sistema operatiu monolloc permet que els usuaris puguin utilitzar un ordinador per fer les seves tasques, tant de feina com d’oci. Estan pensats per donar un entorn que faciliti l’ús del maquinari amb certa seguretat i eficiència, tot i no disposar de coneixements avançats.
Dintre dels sistemes operatius monolloc destacarem:

• CP/M de l’empresa Digital Research. Va ser un dels sistemes més utilitzats pels microordinadors abans de l’aparició del PC de IBM. Amb el temps va evolucionar cap a DR-DOS, però no va poder superar l’avantatge aconseguit per Microsoft tot i tractar-se d’un producte més ben acabat.
• MS-DOS de l’empresa Microsoft, i PC-DOS (variant de l’anterior) adaptat per l’empresa IBM. Basat en el sistema QDOS, que es basava en CP/M, va ser l’elegit per IBM per utilitzar-lo als seus equips. QDOS fou adquirit per Microsoft per crear MS-DOS.
• Windows XP, Windows 7 i Windows 10, tots tres també de l’empresa Microsoft. Triem aquests per presència en el mercat i el 10 per ser la versió més moderna. Substitueixen la típica interfície negra de text per un entorn visual amb gràfics avançats, i a més faciliten l’ús d’un equip informàtic. No obstant tots tres continuen utilitzant un entorn de terminal de text pràcticament idèntic al seu avantpassat MS-DOS. Moltes ordres continuen utilitzant-se igual. L’entorn de text serà àmpliament utilitzat pels professionals de la informàtica per realitzar tasques de tota mena: instal·lacions, configuracions, manteniment i reparació.

Tornar