Sistemes informàtics
Sistema informàtic.
Arquitectura de Von Neumann
Una arquitectura es refereix als components necessaris per definir un sistema. En el cas de la informàtica l’arquitectura que anem a estudiar està composta per:
CPU: unitat central de processat de dades, on es realitzen tots els càlculs
Memòria: altrament coneguda com RAM, permet emmagatzemar els programes que executa un sistema informàtic
Entrada/Sortida (E/S): dispositius per interaccionar amb el sistema informàtic, permet introduir dades des de teclat, desar dades de forma permanent, etc.
Busos: connexions internes que permeten passar la informació entre CPU, Memòria i E/S. Existeixen els de control, de dades i d’adreces.
MItjançant el bus de control s’assegura que la transferència d’informació sigui correcte i en el instant corresponent.
Amb el bus de dades podem enviar informació.
El bus d’adreces serveix per accedir a la ubicació de la informació.
Aquest seria l’esquema del que coneixem com a maquinari (hardware), tots aquells elements que es poden muntar i reparar.
El programari consisteix en crear solucions a problemes i que l’ordinador aconsegueixi resoldre’ls de forma ràpida i adaptada a cada situació. Es tracta d’utilitzar el llenguatge definit mitjançant un maquinari concret per portar a terme una tasca.
El programari es codifica mitjançant codi binari, que a la pràctica es tradueix en moviment de corrent elèctric per dintre del maquinari.
Programa: solució per realitzar una tasca
Procés: quan un programa es troba en execució en el sistema, es carrega a la memòria i accedeix a la CPU quan li correspongui.
Sistema operatiu
És el programa més important del sistema informàtic. S’executa com a primer programa i permet que un sistema informàtic es pugui utilitzar d’una forma més senzilla, còmoda i segura. S’encarrega de la distribució de recursos entre els diferents processos en execució.