DOS

MicroSoft Disk Operating System

Sistema operatiu propietari de l’empresa Microsoft. Deu la seva àmplia difusió no tan sols a haver estat el sistema triat per l’empresa IBM per al seu PC, si no que a més va aconseguir vendre’s com a producte sota llicència de Microsoft per a equips clònics del PC, augmentant el nombre d’equips informàtics sobre els quals s’executa i garantint una major compatibilitat entre màquines diferents.

Ordres internes

Són les ordres que es troben dintre d’un fitxer anomenat COMMAND.COM i que garanteixen poder utilitzar la màquina. Entre aquestes ordres trobem: CD, CLS, COPY, DATE, DIR, entre altres.

Ordres externes

Són programes que s’afegeixen al sistema operatiu per obtenir un millor rendiment de l’equip, facilitant moltes tasques com l’edició de textos, manipular els dispositius d’emmagatzematge, facilitar el treball amb directoris o l’accés a ordres ja executades amb anterioritat. Es troben al directori d’instal·lació del sistema operatiu (normalment C:\DOS). Dintre del llistat cal destacar: ATTRIB, CHKDSK, FORMAT, DOSKEY, DELTREE, XCOPY.
Podeu veure una llista ampliada d’ordres internes i externes aquí:
https://es.wikipedia.org/wiki/MS-DOS#Caracter.C3.ADsticas
MS-DOS és un sistema amb certa dificultat d’aprenentatge per part dels usuaris.
No obstant, el funcionament bàsic és el mateix per totes les ordres, realment la dificultat recau en recordar totes les ordres i per a què s’han d’utilitzar. Per ajudar als usuaris, el propi sistema operatiu disposa d’una ordre d’ajuda: help
Des de help podem veure totes i cadascuna de les ordres, internes o externes, la seva sintaxi i funcionalitat.
Per utilitzar el sistema operatiu hem d’observar a la pantalla la presència del que es coneix com prompt. Es tracta d’un símbol que ens indica que el sistema operatiu es troba a l’espera de rebre ordres per poder-les executar. Pot presentar un aspecte semblant a C:\>
Tots els fitxers que emmagatzema un dispositiu a DOS s’anomenen amb un màxim de 8 caràcters, un punt i 3 caràcters que s’anomenen extensió. Això ve definit pel sistema de fitxers FAT. El nom permet identificar la informació amb la que treballem, l’extensió a més ens indica el tipus d’aquesta informació, si és un fitxer de text, un executable, un binari, etc. L’extensió sol estar associada a un programa determinat.
La sintaxi habitual d’una ordre és:
Ordre /opció paràmetre
Ordre: és un programa que s’ha d’executar. Els programes executables a DOS són fitxers amb extensió .EXE o .COM. A més també hi ha els fitxers .BAT, que són un conjunt d’ordres a executar de forma organitzada una darrera de l’altra, i que permet fins i tot programar amb un llenguatge senzill, les ordres per executar-les.
Tant les opcions com els paràmetres es separen per espais en blanc. Si no hi ha aquesta separació, l’ordinador ho entén tot com una sola paraula, una ordre que no trobarà i ens avisarà mostrant un error per pantalla.
Opció: valor que indica a una ordre que ha de funcionar d’una forma determinada, realitzant tasques específiques
Paràmetre: valor que permet adaptar una ordre a una necessitat concreta
Exemple:
Dir: ordre que mostra el contingut d’un directori
Dir /s chkdsk.exe: aquí dir aconsegueix cercar informació per totes les carpetes a partir de l’actual, ja que l’opció /s indica cercar per dintre de tots els subdirectoris. El paràmetre chkdsk.exe diu a dir que ha de localitzar tots aquells fitxers que coincideixin amb chkdsk.exe.
Les opcions i els paràmetres augmenten la potència del sistema operatiu, donant resposta a un major nombre de casos d’ús.