Diferència entre revisions de la pàgina «Sistemes de numeració»

De Wiket
Salta a la navegació Salta a la cerca
Línia 38: Línia 38:
 
|align=center |0||align=center |0||align=center |0||0000
 
|align=center |0||align=center |0||align=center |0||0000
 
|-
 
|-
|align=center 1||align=center |1||align=center |1||0001
+
|align=center |1||align=center |1||align=center |1||0001
 
|-
 
|-
|align=center 2||align=center |2||align=center |2||0010
+
|align=center |2||align=center |2||align=center |2||0010
 
|-
 
|-
|align=center 3||align=center |3||align=center |3||0011
+
|align=center |3||align=center |3||align=center |3||0011
 
|-
 
|-
|align=center 4||align=center |4||align=center |4||0100
+
|align=center |4||align=center |4||align=center |4||0100
 
|-
 
|-
|align=center 5||align=center |5||align=center |5||0101
+
|align=center |5||align=center |5||align=center |5||0101
 
|-
 
|-
|6||6||6||0110
+
|align=center |6||align=center |6||align=center |6||0110
 
|-
 
|-
|7||7||7||0111
+
|align=center |7||align=center |7||align=center |7||0111
 
|-
 
|-
|8||8||10||1000
+
|align=center |8||align=center |8||align=center |10||1000
 
|-
 
|-
|9||9||11||1001
+
|align=center |9||align=center |9||align=center |11||1001
 
|-
 
|-
|10||A||12||1010
+
|align=center |10||align=center |A||align=center |12||1010
 
|-
 
|-
|11||B||13||1011
+
|align=center |11||align=center |B||align=center |13||1011
 
|-
 
|-
|12||C||14||1100
+
|align=center |12||align=center |C||align=center |14||1100
 
|-
 
|-
|13||D||15||1101
+
|align=center |13||align=center |D||align=center |15||1101
 
|-
 
|-
|14||E||16||1110
+
|align=center |14||align=center |E||align=center |16||1110
 
|-
 
|-
|15||F||17||1111
+
|align=center |15||align=center |F||align=center |17||1111
 
|}
 
|}
 
[[M2:_Sistemes_Operatius_Monolloc|Tornar]]
 
[[M2:_Sistemes_Operatius_Monolloc|Tornar]]

Revisió del 18:19, 24 set 2017

Un ordinador necessita corrent elèctric per funcionar. Aquest corrent es codifica aplicant les matemàtiques, el que ens permet utilitzar un sistema numèric per poder entendre què passa a dintre seu.
Els sistemes numèrics que utilitzem són sistemes de tipus posicional, això vol dir que un mateix número (dígit) tindrà un valor més elevat o més petit depenent de la posició que ocupi.
Exemple:
1: el número es troba en la primera posició que pot ocupar dintre dels valors enters i en aquest cas té un valor d'unitat.
100: ara el número 1 es troba a la posició que anomenem centenes, més gran que la unitat.

Començarem a comptar les posicions d'aquesta manera:

n .. 5 4 3 2 1 0


La posició inicial 0 s'anomenarà valor menys significatiu ja que el seu valor serà el més baix dintre de les posicions, mentre que la posició més allunyada cap a l'esquerra n serà el valor més significatiu, doncs el valor és més elevat com més a l'esquerra.

Decimal

Es tracta del sistema numèric que fem servir en el dia a dia. Els dígits permesos van del 0 fins al 9:

9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

Binari

Aquest sistema numèric s'adapta perfectament al funcionament del maquinari dels ordinadors i dispositius digitals. Els dígits d'aquest sistema són el 0 i el 1.

1 0

Octal

Sistema numèric format per 8 xifres: del 0 fins al 7.

7 6 5 4 3 2 1 0

Hexadecimal

Sistema numèric format per 16 valors numèrics, en aquest cas s'utilitzen lletres com a números.

F E D C B A 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0


Tots els sistemes poden representar els mateixos valors numèrics, però utilitzant una representació diferent adequada a cada cas. Veiem una taula d'equivalència.

Dec Hex Oct Bin
0 0 0 0000
1 1 1 0001
2 2 2 0010
3 3 3 0011
4 4 4 0100
5 5 5 0101
6 6 6 0110
7 7 7 0111
8 8 10 1000
9 9 11 1001
10 A 12 1010
11 B 13 1011
12 C 14 1100
13 D 15 1101
14 E 16 1110
15 F 17 1111

Tornar