Característiques dels sistemes operatius d'entorn gràfic

Característiques comunes als sistemes operatius d'entorn gràfic

La base de la utilització d’un entorn gràfic és aconseguir utilitzar l’ordinador d’una forma senzilla. A diferència de l’entorn de text on la dificultat recau en recordar una gran quantitat d’ordres i les seves opcions, ara simplement movent un dispositiu anomenat ratolí, combinat amb els botons que incorpora, sempre es pot fer alguna activitat. La corva d’aprenentatge (el temps emprat en saber utilitzar algun element) és menor que la invertida en aprendre un sistema només de text. Els usuaris a més disposen de diferents formes de realitzar la seva feina, el que permet millorar la productivitat en raó a l’experiència que es té en saber utilitzar les opcions que ofereix el sistema operatiu.

Controladors: també coneguts pel seu nom en anglès drivers, són programes que permeten utilitzar el maquinari al sistema operatiu.

• Icones: són elements gràfics que representen programes, documents i carpetes (directoris). El dibuix ens indica habitualment què podem fer amb l’element que té associada la icona. Per exemple la icona associada a un programa ens permet executar-lo fent un doble clic a sobre seu amb el ratolí.


• Punter: és una icona que es mou per la pantalla quan es mou el ratolí. Representaria un dit de la nostra mà per indicar-nos allò que anem a seleccionar.
  
• Finestres: són elements que contenen a dintre icones. Solen mostrar el contingut de carpetes, tot i que hi ha algunes especials que mostren la representació virtual del maquinari (disc dur, tauler de control de configuracions, altres elements de maquinari, etc.)


• Menús: són un recopilatori de totes les accions que es poden fer amb un programa o una ordre. Es solen organitzar per funcions principals i a partir d’aquestes totes les relacionades. Per exemple: Fitxer és el menú que conté opcions per interactuar amb fitxers com el seu nom indica, permetent crear, desar, obrir fitxers entre altres, sempre depenent del programa on s’implementa.


• Acceleradors de teclat (shortcuts): als menús podem veure lletres subratllades, això significa que fent una combinació de tecles, habitualment la tecla Alt, amb la lletra subratllada (si no apareix el subratllat, en el moment de prémer la tecla Alt apareixerà) executarem l’acció corresponent. A més també es poden assignar combinacions de tecles per realitzar diferents tasques, per exemple la combinació Ctrl+C permeten copiar un text o un fitxer seleccionats en el que s’anomena memòria buffer (una memòria per contenir dades de forma temporal) per amb posterioritat enganxar-ho en una altra ubicació amb la combinació Ctrl+V.
  Una altra característica dels sistemes gràfics és la comunicació visual amb l’usuari, per exemple per saber que un fitxer està seleccionat es sol pintar amb un altre color per remarcar-ho, o per saber si un text està seleccionat també es marca amb un color de fons i es canvia el color del text per un color que permeti llegir el que s’ha seleccionat. Quan es realitza alguna tasca que ha d’avisar l’usuari apareix una finestra d’alerta, amb possibilitat d’interacció o no. Algunes tecles tenen assignades funcions per defecte per utilitzar el sistema d’una forma més ràpida, per exemple la tecla per acceptar allò que ens pregunta el sistema operatiu és la tecla Intro (Enter, o Return segons el teclat) i que actualment es representa com una fletxa que penja d’una línia recta que baixa (sol ser la tecla més gran del teclat). L’altra tecla important és Esc, que s’utilitza per cancel·lar processos.
  Tot i tractar-se d’un entorn gràfic és important poder fer servir el teclat per interactuar amb l’ordinador. Unes vegades per anar més ràpid i altres per fallar el ratolí, és vital aprendre a navegar pel teclat.


• Botó d’inici: és un punt des del qual s’accedeix a tot allò que es pot fer amb el sistema operatiu. No sempre es trobarà, a Windows 8 va desaparèixer tot i que després ha tornat.


• Tauler de control: reuneix les eines de configuració de l’equip informàtic, i des d’allà es pot personalitzar el sistema operatiu, afegir impressores, manegar el programari, etc.

Característiques de Windows

• Diferents usuaris: Windows pot ser utilitzat per diferents usuaris al mateix equip, sense haver de compartir dades privades
• Sistema de fitxers NTFS: a diferència de FAT aquest nou sistema de fitxers permet augmentar la privacitat dels usuaris
• Permisos per usuaris: gràcies al sistema NTFS els usuaris poden decidir com augmentar o disminuir la privacitat de les seves dades. Vegem els principals permisos NTFS:
  • Control total: es pot crear, esborrar, prendre en propietat, tant carpetes com fitxers
    
  • Modificar: canviar fitxers, esborrar fitxers i carpetes
    
  • Lectura i execució: executar aplicacions i llegir el contingut de carpetes
    
  • Escriptura: permet modificar el contingut de fitxers i carpetes
    
  • Llegir: permet llegir i veure els propietaris
    
  • Llistar contingut de carpeta: permís exclusiu de les carpetes, permet veure el contingut d’elles
    

Tornar